TEMPS D’ESPERANZA
Des de Plataforma Consulta Popular Estatal Monarquia o República i amb motiu de les festes nadalenques, un any més, volem acostar-nos a aquells que ens seguiu, a aquells que tenen inquietuds i en definitiva a tot el que somia amb un món diferent, acollidor i just.
Aquestes festes seran especials pel context tan inusual en el qual se celebren, a causa de l’actual crisi sanitària i als temps difícils que ens toca viure. Uns ho faran donant gràcies per estar vius i uns altres amb el dolor que comporta la pèrdua d’un ser estimat. Pels molts que es van quedar pel camí, aquestes ànimes que una vegada ens van acompanyar i que ens han deixat en completa solitud, a ells dedicar-los una especial i sentit esment.
Des d’un prisma totalment laic, respectem totes les creences a les quals es va aferrar la humanitat al llarg dels segles, per a celebrar el solstici d’hivern i d’una forma breu us portem algunes d’aquestes celebracions, per la seva semblança entre les unes i les altres.
El solstici hivernal és l’esdeveniment que vivifica la Naturalesa amb la seva llum i calor, raó per la qual, per a totes les cultures antigues, representava l’autèntic naixement del Sol, i amb ell, la Naturalesa començava a despertar lentament de la seva letargia hivernal i els humans veien renovades les seves esperances de supervivència, gràcies a la fertilitat de la terra.
En el solstici d’hivern tots els pobles antics, celebraven el naixement de l’astre rei amb grans festejos, danses, rituals i la recollida de plantes “màgiques” com el vesc. Marcaven el calendari de les collites.
Amb el desenvolupament de les cultures urbanes, els rituals solsticials agraris no desapareixen, sinó que es van adaptar. Per això les festes paganes més importants van depassar l’àmbit pagès i es van convertir en ciutadanes, de manera que la fertilitat que en origen demanaven per al camp i el bestiar, va passar a comprendre’s com a prosperitat i riquesa per a la ciutat.
En l’antiga Grècia, el culte popular Dionisio, estava repartit en quatre grans festivitats. Les dues primeres, les Dionisíacas i les Leneas se celebraven al voltant del solstici hivernal.
A Roma els Saturnals, dedicats a Saturn (pare dels déus olímpics, déu protector de la Naturalesa) se celebraven amb grans festejos i banquets, s’abolien temporalment les classes socials i en les àgapes, els senyors servien als seus esclaus. S’imposava fer-se regals i els rics convidaven a les seves suculentes taules als pobres.
Mitra, un dels principals déus de la religió hindú (objecte de culte, aparegut uns mil anys abans de Crist), carregava amb els pecats i expiava les iniquitats de la humanitat. Era el principi mediador entre el bé i el mal. Guardià i protector de totes les criatures, era una espècie de Messies que havia de tornar al món com a jutge dels homes. Nascut de mare verge en el solstici d’hivern, en una gruta, va ser adorat per pastors i mags, va ser perseguit, va acabar morint i va ressuscitar al tercer dia.
Bacus, un altre déu solar romà, també carregava amb les culpes de la humanitat. Segons la tradició, Bacus moria esbocinat en el equinocci de primavera i ressuscitava als tres dies.
En els mites solars de totes les cultures antigues ocupava un lloc central, la presència d’un déu jove (Jesucrist en la religió cristiana), que cada any mor i ressuscita, encarnant així els cicles de la vida de la Naturalesa.
En el solstici hivernal, la imatge del déu egipci Horus, era treta del santuari per a ser exposada a l’adoració pública (processons). Se’l representa com un nen nounat, recolzat en un pessebre, amb cabell daurat, amb un dit en la boca i el disc solar sobre el seu cap.
Hi ha molts mites més, hem resumit i citat alguns, com a exemple de la diversitat de credo en les diferents cultures. Ens resta desitjar-vos un feliç solstici i molta positivitat per al Nou Any. Recordar-vos que tenim una cita en les urnes en la primavera de l’any entrant. Afrontar els sots amb energia i sobretot lluita per la supervivència, sinònim de la lluita de classes. Perquè l’esperança no és una utopia, és un desig i aquests, amb obstinació també es compleixen.
C.C.Rosillo
